3 errors típics dels corredors

La motivació, l’ambició, la competitivitat, l’ afany de superació son aspectes que en la seva mesura son positius però poden portar a que corredors novells -i no tant novells- caiguin en els següents errors:

1. No complir el Principi de la progressió en l’entrenament

El Principi de la progressió de l’entrenament diu que hem d’anar augmentant la durada i la intensitat de les sessions d’una manera progressiva. Si la progressió és vol fer massa ràpida i no donem temps a que el nostre organisme s’adapti suficientment davant dels estímuls estressants a que el sotmetem, no millorarem i caurem en un possible sobre-entrenament.

La majoria de corredors novells o que corren sense assessorament cauen en el parany de voler augmentar massa ràpidament la durada de les sessions afegint massa quilòmetres massa aviat o augmentant massa ràpid el ritme de la cursa o potser les dues coses alhora. La combinació “córrer més temps, córrer mes ràpid i descansar menys”, normalment acaba passant factura en forma de lesió.
No s’ha de tenir pressa en augmentar el ritme o la distancia. El que volem és augmentar el nostre nivell i aquest augment serà més ràpid si augmentem poc a poc les variables “ritme” i “distància” i donem, de tant en tant, dies de descans sense por a pensar que perdem l’entrenament.

2. Dur una mala Planificació de l’entrenament corrent massa curses en la temporada

Immersos en la moda del running i trailrunning estem envoltats de curses cada cap de setmana de totes les setmanes de l’any. I totes tenen la seva gràcia…

Una cursa de competició suposa un estrès molt fort i necessitem temps per a descansar i deixar que el cos es repari. Això vol dir que haurem de disminuir l’entrenament sobretot els dies previs i els dies posteriors a la cursa. Si disminuïm l’entrenament baixarem el nostre nivell perquè no podrem millorar. Si baixem el nostre nivell però seguim corrent curses obtindrem a l’acabar la temporada, un registre o un resultat per sota de les nostres possibilitats.

En general, quan més llarga sigui la cursa, menys número de curses per any s’haurien de fer. Si, per exemple ens agrada la marató, jo no recomanaria mai passar de 2 maratons a l’any i per a determinats corredors jo aconsellaria fer-ne una i concentrar tots els esforços en aquesta. La resta de l’any es poden córrer, per exemple, alguna mitja marató i curses de 10 km. A més, si realment ens agrada córrer i volem fer-ho el màxim número d’anys, millor pensar en estalviar desgast i possibles lesions si correm massa curses en poc temps.

Altra cosa és córrer curses a mode d’entrenament, a un ritme inferior al que podríem. Però córrer una cursa de competició a un ritme inferior al que som capaços no és gens fàcil i per molt que es vulgui sempre s’acaba tendint a córrer al màxim quan tots els altres fan el mateix..

3. Centrar tota l’activitat de l’entrenament en córrer.

Ja he comentat altres vegades que l’entrenament té una part específica i una altra part de suport, de condicionament, més general, que compensi el desequilibri que es dona amb el gest del córrer. Qualsevol tipus d’esport necessita d’un reequilibri muscular per a enfortir la musculatura accessòria, descarregar la musculatura més específica i disminuir l’impacte físic i també psicològic que suposa fer sempre la mateixa activitat. Per tant, estiraments, exercicis de musculació, inclús treball aeròbic sobre bicicleta, nedant, patinant o remant es podrien tenir en compte a l’hora de planificar la temporada. El risc a patir lesions disminuirà, l’entrenament serà més divertit i els resultats seran millors.

Thanks for downloading!

Top