L’EXERCICI: UNA MEDICINA MÀGICA

Si l’Exercici físic fos una medicina en forma de pastilla seria la millor pastilla prescrita des de sempre.  Anem a veure per què i que és  el que  hauríem de fer  per obtenir les dosis necessàries.

BENEFICIS

L’ Evidència científica demostra que el nivell de Salut està relacionat linealment amb el nivell d’activitat física de l’individu.

S’’ha provat que la gent que fa pràctica regular d’exercici físic, en general viu més anys i millor, redueix el nivells d’estrès i  de depressió. És més productiva a la feina i en altres tasques de casa i gaudeix millor en les activitats d’oci.

L’exercici físic o l’activitat física de cada persona és el millor indicador independent provat de Salut i longevitat..

L’EXERCICI DINS DEL SISTEMA SANITARI

Amb el coneixement actual, els diferents sistemes sanitaris dels països més importants del Mon haurien d’incorporar l’exercici de forma organitzada com a “medicina” en funcions de prevenció i de cura de malalties. El cost del sistema sanitari referit a persones inactives és molt més petit que el que resulta a les persones més actives. En altres paraules, el cost del sistema sanitari és molt alt degut, sobretot, a les  persones inactives que no fan exercici físic.

L’obesitat és una malaltia que costa molts diners al sistema sanitari. Alguns tractaments son molt cars (per exemple, intervencions quirúrgiques com la reducció d’estomac). Per què no invertir diners en l’exercici en la prevenció de l’obesitat  i reduir el cost del sistema sanitari?

El sistema està pensat per a donar solucions ràpides i remeis de primera ma per part dels metges amb efectes a curt termini i la introducció de l’exercici com a medicina no és senzilla. No obstant, tenim un exemple americà que funciona des de fa 8 anys i que s’expandeix arreu del Mon. És la “E.A.M.” (exercise as a medicine) avalat per A.C.S.M. (American College Sports Medicine) i l’A.M.A. (American Medical Association). La seva funció és precisament introduir de forma organitzada l’exercici en els sistemes sanitaris de diferents països del Mon. L’exercici és introduït com un “signe vital” com la temperatura, pressió arterial, frequencia cardíaca, respiratòria. I es promou fer 30 minuts d’exercici la majoria de dies de la setmana.

DOSIS D’EXERCICI RECOMANABLES

Les prescripcions avalades per les organitzacions de medicina esportiva més prestigioses  ens donen aquesta guia de mínims d’exercici aeròbic

5 dies per setmana / 30 min./ intensitat entre 50%-70% de la freqüència cardíaca màxima

Exercici aeròbic és aquell en que participen grans parts del cos per a produir el moviment significant un increment important de la freqüència cardíaca i de la circulació de la sang (córrer, caminar de pressa, anar amb bicicleta, l’esquí nòrdic, nedar)

Caldria afegir, si tenim temps, exercicis de força i resistència muscular i de flexibilitat. Però com l’impacte més important per a la Salut és l’exercici aeròbic, sobretot en persones amb sobrepès, doncs ens quedarem aquí.

Situem el mínim en 150 minuts per setmana, però més quantitat és millor?

Sembla que en persones que volen perdre pes la dosi de 300 minuts/setmana pot donar més beneficis. Per tant, l’interval 150-300 minuts/setmana és el més adequat segons els estudis per a obtenir els màxims beneficis amb els els mínims riscs.

Què passa si sobrepassem el límit de 300 min/setmana ?

En els darrers anys s’han incrementat exponencialment les activitats “d’ultra-fons”: no ja maratons sinó ultra-maratons, triatlons, ultra-trails, curses per etapes en bicicleta i a peu, ironmans, etc

És evident que quan més sobrepassem els límits, incrementarem el risc de patir alguns problemes de salut. Faré un resum de l’evidencia científica actual tot i que haurem d’esperar uns anys per a tenir més dades objectives dels ultra-fondistes recents:

1- Increment de lesions, en cas de corredors sobretot de l’extremitat inferior en els turmells i genolls i també en el maluc i esquena.

2- Sistema immunològic més vulnerable. Increment del risc a patir infeccions i malalties.

3- En corredors que dediquen més de 60 minuts diaris durant mesos o anys pot haver una sobrecàrrega auricular i del ventricle dret del cor que provoqui mal-funcionament amb arítmies (batecs irregulars del cor) en estat de repòs. Aquest funcionament defectuós del cor incrementaria el risc a patir infarts.

PUNT FINAL

L’exercici físic és una autèntica “medicina” que hauria de tenir-se molt en compte  per a millorar la salut de les persones i  l’eficiència del sistema sanitari.

Unes dosis de 150 a 300 minuts setmanals poden ajudar a prevenir i tractar algunes malalties tant o millor que altres medicines alhora que ajudaran a viure millor i durant més anys.

Thanks for downloading!

Top